Mireia Centre d'Estudis

 

Avaluar x Aprendre

L’ avaluació com a instrument bàsic de l’aprenentatge

L’avaluació té una funció qualificadora i, el que és més important, reguladora (formativa/formadora) del procés d’ aprenentatge. L’ avaluació de qualsevol activitat ha de servir perquè l’alumnat millori en el seu procés d’aprenentatge i, conseqüentment, millori els seus resultats, que són un dels índexs quantificadors del que s’ha après.

Per tal de poder aprendre, és imprescindible detectar les dificultats i les errades, analitzar-ne les causes i posar els mitjans necessaris per a superar-les. Si no hi ha error, no hi pot haver aprenentatge. D’ aquí que a les nostres aules vetllem per aconseguir el clima adient per aprendre i no es penalitza l’error sinó que s’ integra dintre del procés d’ aprenentatge com una peça clau. Aquest és el motiu pel qual insistim en la necessitat que l’ alumnat adopti una actitud participativa i activa a l’ aula i pugui plantejar tots els seus dubtes, que seran el motor d’ arrencada d’ un aprenentatge sòlid.

De la mateixa manera que en començar un determinat procés d’aprenentatge és necessari conèixer-ne el punt de partença, és igualment evident que en el transcurs d’ aquest procés i en haver-lo acabat calgui valorar el nivell assolit i el grau de qualitat d’ aquest assoliment. Els instruments per a dur a terme aquesta valoració són diversos i no es redueixen als exàmens o controls. Quan parlem d’avaluació continuada no ens referim a la realització continuada de controls o a l’ absència d’ un període acotat del trimestre en què es realitzen les proves d’avaluació, sinó que suposa valorar el procés d’aprenentatge de l’ alumnat a partir d’ un seguiment del treball que fa i dels aprenentatges que incorpora, amb l’ objectiu de poder introduir els canvis i orientacions adequats que han de millorar el seu procés d’aprenentatge i els seus resultats.

Correspon a tots els membres que conformem la comunitat educativa treballar perquè els estudiants vegin en l’ avaluació una de les eines més vàlides per a aprendre. Si centrem només l’atenció en les qualificacions, estem oferint una visió escapçada del que és veritablement l’ aprenentatge. Això pot passar si creiem erròniament que el més important de tot el procés és l’examen o control. Si el nostre punt de vista és aquest, queden absolutament devaluats altres aspectes imprescindibles com són l’ assistència a classe, la constància en les tasques o deures que s’ encomanen, l’ actitud activa i participativa, l’autoavaluació,la manera com es treballa, entre d’ altres. Amb tot, però, no podem perdre de vista que, en ocasions, una actitud adequada i un treball constant poden no ser suficients per a assolir uns objectius i continguts mínims que han de garantir la superació de la matèria i/o el passi de curs.

Correspon als docents -i només als docents- l’ avaluació de l’ alumnat i el disseny de mesures i estratègies variades i adequades per a l’ avaluació, així com el corresponent feed-back de les tasques avaluades. També li correspon compartir els criteris d’ avaluació amb l’ alumnat, la resta del professorat i les famílies, ja que en tot moment l’ alumnat ha de ser coneixedor de què se li demana i de com i quan ho ha de fer.

No és menys important ensenyar a autoavaluar-se si volem que el veritable protagonista del procés d’ aprenentatge sigui l’ alumnat.

Cal conscienciar l’alumnat que a l’escola no només es duu a terme una avaluació de l’aprenentatge, sinó que la base de l’aprenentatge és l’avaluació en el sentit més ampli de la paraula: AVALUAR  x APRENDRE.

Aquest objectiu general es concreta de maneres diverses segons l’ etapa,però hi ha uns criteris comuns:

Per tal que l’ avaluació sigui veritablement formadora i reguladora:

  1. Totes les tasques encomanades  són corregides pel professorat.
  2. Les tasques/controls poden ser corregits individualment o a l’ aula, a criteri del professorat.
  3. Quan el professorat corregeix un control a classe, l’ alumnat n’ ha de copiar la correcció en fulls a part.
  4. Totes les tasques avaluatives es lliuren a l’ alumnat per tal que pugui veure els errors comesos.
  5. Els deures són una part important de l’ avaluació. A banda de deixar constància de la seva realització, l’ omissió dels mateixos impedeix que l’alumnat pugui avançar en el seu procés d’aprenentatge. Això col·labora a reforçar un dels objectius transversals de l’ escola: esforç i treball són els fonaments per a l’ èxit.
  6. L’ alumnat ha de tenir anotats a l’ agenda els resultats obtinguts en cadascuna de les matèries (activitats i controls), per tal que família i tutor/a puguin fer-ne un seguiment.

IMPORTANT:  Correspon al professorat – i només al professorat- l’ avaluació de l’alumnat. És el professorat qui estableix els criteris d’ avaluació i els comparteix amb l’alumnat.  D’aquí se’ n desprèn que la devolució de les tasques realitzades per cadascun dels alumnes no té com a finalitat qüestionar si la correcció és adequada o no, sinó que l’ alumnat s’ adoni del que no ha assolit o no ha entès correctament per tal de posar els mitjans i superar les mancances.